GORZ, ANDRÉ
«Estàs a punt de fer vuitanta-dos anys. Thas encongit sis centímetres, només peses quaranta-cinc quilos i continues sent bonica, graciosa i desitjable. Fa cinquanta-vuit anys que vivim junts i testimo més que mai. Dins el pit hi tinc, una altra vegada, un buit que em devora i que només omple lescalfor del teu cos vora el meu», escriu André Gorz lany 2006 a Doreen Keir, la dona que ha estat al seu costat des que es van conèixer a Lausana lany 1947. La Carta a D. és la demostració que es pot, alhora, estar enamorat i ser lúcid, i de manera sostinguda en el temps, però també és el balanç duna vida al centre de lebullició política i intel·lectual de lEuropa de la segona meitat del segle XX.
Amb honestedat i tendresa immenses cap a Doreen, amb esperit crític i distància irònica envers ell mateix, André Gorz ens fa reviure les inquietuds i les passions duna anglesa i un jueu austríac, tots dos joves intel·lectuals desquerres, al París dels anys 50. Daquest tàndem, ella nés largent viu, limpuls vital, la intel·ligència de linstint i de la subtilitat. És aquesta personalitat exuberant i mesurada alhora, i la construcció daquest projecte comú que donarà sentit a les seves vides amb una dignitat sobirana, fins a lultimíssim moment, el que André Gorz vol honorar amb aquest text.
André Gorz (Viena, 1923 Vosnon, 2007) és un dels pseudònims de Gerhart Hirsch (laltre és Michel Bosquet, que fa servir per protegir-se en signar els seus articles polítics en plena guerra freda). Filòsof, escriptor i periodista austríac dorigen jueu, passarà els anys de joventut a Suïssa per protegir-se de lantisemitisme del seu país dorigen. És llavors que comença a interessar-se per Sartre, lexistencialisme i el marxisme humanista. Més tard, a París, desenvoluparà la seva carrera com a filòsof i com a periodista. Col·labora a Les Temps Modernes, esdevé el redactor principal de geopolítica de Paris-Presse lany 1951 i de LExpress a partir del 1955; esdevé, amb Jean Daniel, el confundador de Le Nouvel Observateur lany 1964. Del seu període existencialista, destaca la novel·la El traïdor i lassaig La moral de la història. Heterodox, furiosament independent, autocrític i perspicaç, la reflexió a lentorn de lalienació en el treball propiciada pel capitalisme el portarà a lecologia política, fins al punt désser considerat com un dels pares del Decreixement.
