MARTÍ, EDUARD
L'any 1690, parlant de les conferències que celebraven els comuns (Consell de Cent, Diputació de Catalunya i Braç Militar) el virrei duc de Villahermosa deia: "No cave en la explicaçión los daños que estas conferençias causan a la paz y público sosiego de la privinçia, y al servicio de vuestra Magestad". Anys més tard, el 1706, el marquès de Gironella es referia a la Conferència com una Junta "perniciosa y maliciosa (...) triplealianza (...) oráculo de toda la nación catalana". Per què aquestes conferències de comuns eren objecte de crítiques tan dures de part de les autoritats reials? La veritat és que, com recordava Núria Sales, aquestes reunions de representants de les institucions catalanes "ens havien passat per alt, fins ara, als que hem estudiat aquelles guerres i aquell període". El present llibre pretén explicar el paper decisiu que va jugar la Conferència dels Tres Comuns durant el difícil context de la guerra de Successió. El seu ferm posicionament en la defensa de les Constitucions de Catalunya va ser el millor antídot contra les dèries absolutistes de Felip V i Carles III, l'arxiduc. L'èxit que tingueren s'explica, però, per la flexibilitat i adaptabilitat del seu funcionament intern a les circumstàncies canviants i per la presència al seu si d'un grup dirigent d'ampli abast social, que incloïa també importants membres de l'elit mercantil.
