MARÇAL, MARÍA-MERCE
Les cróniques polítiques que Maria-Mercé MarÇal va fer durant els anys 1979-1980 surten a la llum per primera vegada. Aquesta és la peÇa que faltava per comprendre la trajectória intel·lectual de l'autora i la pulsió de l'independentisme i el feminisme en aquesta decisiva cruïlla histórica. «Contra tot mite fundacional», ens diu David Fernández, «aquells anys no van ser un camí de roses sinó un estrany rosari de l'aurora». Els textos de MarÇal es poden llegir en molts aspectes com un mirall del temps que ens toca viure: l'estratégia per confrontar els Països Catalans, les desigualtats que pateixen les dones, la divisió de les forces independentistes, la «candidatura unitária de l'emigració» encapÇalada per Jiménez Losantos... Tot és massa a prop per oblidar-ho tan rápid. La inércia és aixó: oblit. I la de MarÇal va ser una «lluita constant contra la inércia».
