CONSTANS I AUBERT, JOAN
L ' Empordà, un mas situat a les terres que ara formen part dels Aiguamolls i els habitants dels pobles veïns són els protagonistes de la novel·la.
En aquestes terres, riques en llegendes i en narracions d ' éssers imaginaris, es desenvolupa una trama en la qual es posa de manifest que sovint són els monstres més pròxims els que, dotats d ' una aparença humana, poden fer més mal que els que fabrica la imaginació dels pobles i dels seus poetes.
La història transcorre entre la postguerra i l ' època actual, seguint el tronc d ' una família desfasada i decadent. Terratinents, falangistes de conveniència, parcers represaliats i grimpadors sense escrúpols que lluiten per sobreviure en un món que canvia molt ràpidament. En contraposició amb tots ells, trobem en Pere, l ' innocent i idealista fuill d ' un maquis.
Dues dones se ' l disputen: la bella i sensual Carolina i la Margot, múrria i " refotuda " , que simbolitza l ' esperit lliure i sorneguer de la gent empordanesa.
I dues posicions el tempten: la del naixent moviment ecologista, encarnat pels primers somiadors aque intentaven crear un parc natural als aiguamolls, i la dels promotors de les noves urbanitzacions de la costa, amb les seves ofertes de diner fàcil.
I tots ells, vells i joves, capellans i poetes, " tocats " per la tramuntana i neguitejats i excitats pel roenc, el vent de l ' infern, un vent que només trobareu en aquest racó, a migjorn de la serra de Verdera, i que apareix cíclicament com a motiu conductor, a la manera dels leitmotivs de les òperes wagnerianes.
