GONZÀLEZ I VILALTA ARNAU
Quan el 19 de novembre de 1933 el centre-dreta català i espanyol guanyava les eleccions a Corts ordinàries, la II República Espanyola iniciava un període de prova que havia de certificar en un o altre sentit la viabilitat de la jove democràcia parlamentària. Contrastant amb la victòria aclaparadora d'ERC el 1931, tant la segona com la tercera legislatura de les Corts republicanes veuran una representació catalana molt més equilibrada entre els dos grans pols de la política catalana. Enmig de les constants crisis de govern i la paràlisi legislativa del període 1933-1936, i de la convulsa i violenta vida política dels mesos previs a l'esclat de la Guerra Civil, els diputats d'Esquerra i de la Lliga desenvoluparan un paper de forces governamentals, de gran relleu i de remarcable participació en les tasques parlamentàries. Parlamentaris que hauran de compartir la representació catalana amb d'altres petites formacions a la seva dreta i esquerra respectivament. L'esclat de la guerra significarà el final de la seva activitat, per als conservadors a partir de juliol de 1936 i per als esquerrans un cop es certifiqui la derrota republicana el 1939.
