PEP MAYOLAS
Fer beure a galet, en sentit metafòric, vol dir enganyar algú abusant de la seva credulitat. El món sencer s?ha empassat fins a l?última glopada una Historia de España on hidalgos i pastors castellans exploraven continents i conquerien imperis, i on els inquisidors cremaven llibres i heretges al matí, però a la tarda fundaven universitats o escrivien obres d?art. Mentrestant, i sota el mateix monarca, l?onada d?humanistes i literats catalans que brillaven prometedors durant tot el segle xv s?estronca de cop i volta, i els navegants, cònsols, juristes, militars i mercaders de la Nació que havia ostentat l?hegemonia mediterrània al llarg de dos segles s?enfonsen en una ineluctable decadència.
Fins que en Colom begui a galet és un recull d?articles, disposats en ordre cronològic, d?un temps en què l?estrella de la Nació Catalana va brillar més alta que mai amb la Descoberta d?Amèrica i el regnat de l?emperador Carles V. Per aquestes pàgines desfilen alts personatges dels segles xv i xvi, sempre en relació amb la figura de Cristòfor Colom com a protagonista, com a actor secundari o com a teló de fons de la història. D?una història de quan als catalans encara no ens feien beure a galet.
