VÁZQUEZ CANO, ESTEBAN / LÓPEZ MENESES, ELOY / SARASOLA SÁNCHEZ-SERRANO, JOSÉ LUIS
Declaració d?intencions
Pròleg
Introducció
Capítol 1. Els MOOC: escenaris virtuals per a l?expansió massiva del coneixement
Gènesi dels MOOC
Són realment els MOOC un punt d?inflexió en l?educació superior?
Teoria de les innovacions disruptives
Els MOOC i les seves implicacions en l?educació superior
Reflexions finals
Referències
Capítol 2. El model pedagògic dels MOOC: el rol del professor i de l?alumne
Introducció
xMOOC versus cMOOC
Disseny pedagògic d?un MOOC: cap a la integració d?un model comprensiu i connectiu de l?aprenentatge
El rol de l?alumne en un MOOC
El rol del professor en el disseny d?un MOOC
L?abandonament en els MOOC: motius i possibles solucions
Reflexions finals
Referències
Capítol 3. Creació i participació en l?univers MOOC
Introducció
Plataformes MOOC
Quins cursos tenen més èxit?
Quin certificat obtenim?
Reflexions finals
Webgrafia
Referències
Capítol 4. Cap a un model sostenible de formació massiva i en obert
Introducció
No és or tot allò que lluu
MOOC: turbocapitalisme de xarxes o altruisme educatiu?
Cap a un disseny pedagògic nou
La «monetització»
L?autentificació de la identitat dels participants
L?americanització de la formació (McDonaldization of Education)
La certificació
L?acreditació per mitjà d?OpenBadges
El model Mozilla OpenBadges
Consideracions i opinions sobre el model MOOC
Cap al concepte de MOOC sostenible: sMOOC
Reflexions finals
Referències
A tall de conclusió
Bibliografia general
Annex
Des dels inicis dels cursos massius en obert (MOOC) l?any 2008, han passat set anys engrescadors en el món de la formació. El panorama ja està iniciat i sembla relativament consolidat, per la qual cosa seria pertinent abordar-ne les característiques definitòries més rellevants fins al moment.
Presentem en aquest llibre unes claus senzilles per a la comprensió del moviment MOOC i pretenem fornir un marc contextual clar i precís on es pugui ubicar la formació i difusió del coneixement en obert. No hem volgut presentar un panorama idealitzat i adjectivat de «bonisme» del moviment; com qualsevol altra innovació que ha captat l?atenció del món formatiu i universitari mundial i passat ja el «xarampió inicial», ha generat controvèrsies que no hem volgut obviar. Per tant, el lector trobarà els pros i els contres del moviment de manera que es pugui formar una opinió pròpia i fonamentada sobre els principis de massivitat i gratuïtat aplicats a la formació general i universitària.
