NADAL NICOLAU BERNAT
Als poemes que formen La carn que cruix, Bernat Nadal hi convoca la memòria, la literatura, el desig, les pulsions del sexe i de la bellesa, el paisatge de les illes mediterrànies i la noció de cultura entesa com a continuïtat i les contraposa amb l'inventari de delusions, concessions, pèrdues i derrotes que formen part de la història moral de qualsevol existència humana. Els versos de La carn que cruix es fan càrrec, sovint amb cruesa, del tema de la derrota existencial, però, lluny de l'autocomplaença, ens commouen per la seva apel·lació a la dignitat humana, última forma de redempció.
Bernat Nadal ens ofereix un llibre de poesia madura, sàvia, alimentada en una llarga tradició que comença amb Homer i arriba fins a Pavese o Damià Huguet, i que amb La carn que cruix troba una actualització brillant.
Bernat Nadal Nicolau
Va néixer a Manacor el 1950. De formació autodidacta, s'inicià en la poesia amb l'estímul de Miquel Àngel Riera i de Blai Bonet, dels quals va ser amic i deixeble des dels divuit anys fins a la mort dels dos mestres. Es va donar a conèixer amb La desintegració del desig (1971). Poc després publicà uns poemes a l'antologia Poesia 72 (1972). També és autor de: Elegies a la injusta manera de representar lliurement el paper de la comèdia (1971), Contribucions especials (1975), Gai saber (1978), Estrúmbol (1978), Teorema del somni (1983), Memòria fòssil (2005) i El Vestit Vermell (2008). Va ser corresponsal del Diari de Baleares publicant-hi les seves cròniques sobre llengua catalana i ha fet múltiples col·laboracions a la premsa de Manacor i també a la illenca, darrerament de temes literaris o relacionats amb la cultura.
Es declara català de Mallorca, fa política des de l'escriptura, es defineix sobiranista, amb aspiració clara a la independència, si els mallorquins la volen. Soci de l'Obra Cultural i del GOB, la seva pàtria és la vida i la literatura de qualsevol país. La seva forma expressiva en literatura és només la catalana. La major part de la seva obra s'inscriu en el gènere de la poesia, que generalment aborda el tema amorós i l'anàlisi del jo del poeta, amb un llenguatge directe, que sobretot cerca la comunicació. L'ésser humà, la vida, la mort, la cultura, el territori i el sentiment de pàtria conformen el bessó de la seva obra.
