VIA I REDONS JOSEP M.
L'autor s'interroga sobre la contribució del dispositiu sanitari a la salut de les persones, entesa com a determinant de la seva felicitat. En els sistemes sanitaris es parlava de salut. A poc a poc va interessar més la gestió. Ara només es parla de diners i d'insuficiència de recursos per donar resposta a no se sap ben bé quines necessitats. Els responsables polítics de la sanitat -dedicats a aconseguir recursos- s'allunyen dels metges, dels professionals de la salut i dels usuaris. L'obra de Josep M. Via emmarca aquests fets en un entorn de crisi. Crisi econòmica i sobretot crisi de valors. Massa ciutadans obsedits pels seus drets ignoren els seus deures. Entre els metges predomina la insatisfacció. El prestigi de la valoració dels rectors polítics és decreixent. El paper de les patronals i els sindicats sembla desfasat. El llibre situa tots els protagonistes de la sanitat en un món dominat per l'hedonisme, el culte a l'ego i la vanitat, en el qual les persones compten pel que fan. No pel que són. S'assenyala la necessitat d'un nou model de lideratge i s'apunta que el deteriorament del sistema sanitari exigeix substituir vells paradigmes per noves maneres d'entendre el món, la política, la salut i la felicitat de les persones.
