AIRA, TONI
La política canvia, i els polítics, també: arriba l'era del màrqueting polític. En una societat hipermediàtica, basada en l'entreteniment audiovisual, la imatge cotitza a l'alça i el llenguatge dels polítics s'hi adapta. Les seves paraules han de connectar ràpidament amb un auditori escèptic i aficionat a fer zàping que està esperant que algú li atregui l'atenció amb força. Els partits dediquen a aquest propòsit tècniques marquetinianes que tenen un objectiu per damunt de la resta: guanyar eleccions. El màrqueting polític esdevé nuclear alhora que agent de canvi de la política. Si admetem que els mitjans de comunicació són peça clau per confegir la política tal i com l'entenem avui, seria absurd no convenir també que el mateix concepte de comunicació política evoluciona i s'adapta a l'entorn. Així és com, en el context de campanya permanent en què la societat actual sotmet els polítics, no es pot restringir l'àmbit marquetinià de la política als quinze dies de la campanya electoral oficial. Aquells quinze dies que abans constituïen el punt àlgid de l'apel·lació al vot, de les consignes, dels missatges persuasius, dels eslògans i del contacte del líder amb l'electorat potencial, ara no són més que la recta final d'una llarga cursa que dura quatre anys i que comença i acaba el mateix dia: la jornada electoral. Som davant d'una nova manera de fer política, més directa, més estètica, més teatral. El màrqueting polític hi guanya minuts de protagonisme. I la raó és clara: en temps de campanya permanent posa a l'abast guanyar eleccions fent que la política entri pels ulls.
