MORETA, IGNASI
A «Dimecres de Cendra», el poeta adreça a una noia anònima un missatge antiascètic i anticlerical:
«No et facis posar cendra [...] que no té res que veure - la mort, la cendra, amb tu.» Enfront de la
negació de la corporalitat pròpia dels rigors quaresmals, el poeta fa una crida a viure plenament la vida,
el plaer, els sentits.
Joan Maragall (1860-1911) no treballa amb les eines d'un teòleg, sinó amb les d'un poeta, un articulista
i un pensador -de vegades, amb les d'un místic. Lluny de qualsevol preocupació confessional,
subverteix les concepcions tradicionals sobre el temps i el més enllà a la recerca d'uns moments d'eternitat
que trenquin l'escissió entre la vida i la mort. L'eternitat no és, en Maragall, el que ve després, sinó el que
estem cridats a viure aquí i ara.
Aquest llibre constitueix una biografi a intel·lectual que ens permet acompanyar la gestació i el desplegament
d'unes idees cada vegada més sòlides i personals, fi ns a arribar a «l'últim Maragall». L'escriptor
ens deixa, aleshores, un missatge corprenedor, sens dubte molt més afí a la nostra sensibilitat que a la dels
seus coetanis. I és que aquest és el destí dels clàssics: continuar comunicant, generació rere generació,
amb la mateixa força -o més- que el primer dia.
