ARMENGOL JAUME
A través d'una saga familiar que abasta sis generacions,
Ombres de tardor fa un repàs als moments
clau dels 170 darrers anys de la història de Mallorca.
Mesclant personatges ficticis amb personatges
històrics reals (Chopin i George Sand, Franco
Salgado...) la novel·la s'estructura com un enfilall de
flash-backs on els diferents protagonistes rememoren
instants importants de la seva vida, esdeveniments
que els han marcat i que han configurat la seva personalitat.
En aquest sentit Ombres de tardor constitueix
una reflexió sobre la identitat, sobre el pas del
temps i sobre la vida, que és considerada "un nombre
limitat de moments irrepetibles que per ells sols justifiquen
tota una existència" [...] "La vida no es
mesura per un ordre cronològic. Moments i indrets
es barregen en un caos vertiginós, perfecte."
Jaume Armengol
Nascut a Inca el 15 de març del 1938, és llicenciat en Farmàcia. Fou responsable de la secció de
Farmàcia de la Gran Enciclopèdia Catalana (1967-68). Com a activista cultural, va ser president
de l'Obra Cultural Balear d'Inca (1978-79) i va impartir classes de Llengua i Literatura Catalana
a Inca per a aquesta entitat (1976-1979). Com a polític, fou regidor diverses vegades i batle d'Inca
(1991-1995). Al llarg de la seva trajectòria literària va guanyar el Premi de Novel·la Gabriel Maura
dels Ciutat de Palma amb Els dies (1966) i el Premi Les Illes de Cantonigròs de poesia amb El caminant
perdut (1967). El 2003 l'Obra Cultural Balear d'Inca li atorga el Premi Berenguer d'Anoia
en reconeixement a la seva tasca de dinamització sociocultural. Ha publicat, a més, les obres
següents: la novel·la Que la terra et sigui lleu i els assaigs Socialisme i Nacionalisme i La Repressió a
Inca: la República i la Guerra Civil (aquest darrer amb Antoni Armengol).
