GUIU, NORA
A vegades la vida ens furta. Sapropa sigil·losament i en un sospir ens fa tornar a començar. Mai sestà preparat, mai es pot preveure, simplement passa. A tu i a mi, com a tanta gent, ens ha robat els nostres moments i les nostres carícies. Però, saps?, els acumulo tots i cadascun, i no en penso perdre cap. Perquè potser tot canvia, però jo seguiré trobant-me a casa entre els teus braços. Així que tenvio aquests relats mentre esperem. Parlen de tu i de mi, del que ens espera i del que desitgem. Llegeix-los com si tels pogués explicar enmig duna de les nostres abraçades. Com si poguessis llegir-los sobre la meva pell. Gaudeix-ne lentament; un dia tels llegiré sobre els llençols. Perquè, nestic segura, tu i jo tindrem temps.
