SALES, JOAN
A la base de lobra de Joan Sales hi ha la poesia. Escrits entre el 1935 i el 1951, els seus poemes van ser editats lany 1952 a Barcelona i des daleshores no havien circulat més com un recull autònom. Els homes no són mai tan ells mateixos com en els seus versos. La poesia és, certament, un mitjà ben primari i ben bàrbar dexpressar-se: però cap de tan expressiu com ella, escrivia Joan Sales a Màrius Torres el desembre de 1936, vint anys abans de publicar Incerta glòria. ¿Quin és aquest Sales poeta que el novel·lista ens ha fet oblidar? És lhome jove que sexpressa amb una consciència aguda de tot allò que fuig; és el poeta que té les Flors del Mal per un cinquè Evangeli; és el viatger malgré lui que deixa al peu dels poemes el rastre del seu pas per la terra: Barcelona, Madrid, Monegrillo, Presidi de Montjuïch, París, illa dHaití, Coyoacan, Mèxic i Nova York, abans de tornar a Barcelona i dabandonar la lírica per la prosa. O més aviat, de ser abandonat per la lírica. Aquesta nova edició, inspirada en la primera, respecta la composició tipogràfica feta per Sales mateix, que era linotipista a més de poeta, soldat, novel·lista i editor. El Viatge dun moribund hi va acompanyat de la carta inèdita de Màrius Torres sobre el recull: una lectura precisa i apassionada dels poemes que li enviava el seu amic Joan Sales des de República Dominicana, dun estil impressionant, un estil amb cos: ossos, nervis i tendons.
